Aquest estiu, pel motiu que sigui, no he recorregut tan intensament els cellers de l'Empordà com altres anys, però sí que he fet algunes visites notables, de les que aniré donant notícia en aquestes pàgines.
Per exemple, del celler "Castillo de Perelada" (sic) comentaré la interessantíssima novetat dels dos vins que han posat al mercat, elaborats amb raïms de monastrell de la seva finca d'Espolla. Crec que és la primera vegada que aquest celler treballa aquest cep. El resultat és magnífic i benvingut.
D'una banda, el Finca Espolla 2006 és un vi de producció molt limitada (menys de deu mil ampolles) que s'afegeix als dos altres vins de finca del celler, ambdós ben apreciats: Finca Malaveïna i Finca La Garriga. És un cupatge de monastrell i syrah al 60/40, amb 15 mesos de criança en roure francès. Aquest nou vi de finca és magnífic! Al nas és complex i interessant, a la boca és ple i molt saborós. No li manca cos, però no es passa gens ni mica d'extracció. Elegant i amb una certa "linealitat", entesa com aquesta capacitat d'alguns vins d'anar-te donant bones sensacions de manera successiva al llarg del seu pas per la boca.
L'altra novetat és també un vi de monastrell, la setena entrega de la "saga" Ex Ex, que tants bons moments m'ha donat. El Ex Ex 7 és, efectivament, un monovarietal de monastrell del qual se n'han fet prop de tres mil ampolles (quantitat força elevada, tractant-se d'un Ex Ex!) . Procedeix de la mateixa finca d'Espolla i de la collita del 2005. Cal dir que la collita 2005 va ser molt bona a l'Empordà. Després de les mediocres (o fins i tot, francament dolentes) collites del 2002 (any massa fred), del 2003 (any massa calent) i del 2004 (any complicadíssim a l'Empordà), amb el 2005 arriba per fi una collita excel·lent, comparable a la del 2001. Ho he pogut comprovar en diverses ocasions.
Aquest Ex Ex 7 m'ha agradat molt! Per damunt de tot, té un nas que enamora, amb complexitat, amb una bona multiplicitat d'aromes que harmonitzen amb elegància les notes fruitades amb les balsàmiques i les de criança. El vi té potència i una gran amplitud, com ens hem acostumat a exigir dels vins, però també té elegància i una bona dimensió lineal. Un gran vi per gaudir de bones sensacions en un tast a pleret, perllongat.
Com que, de mena, sóc més propens a la crítica que a l'alabança, no m'estaré d'assenyalar un punt que, tot i ser menor, em desagrada. La gent del "Castillo de Perelada" (sic) han tornat a canviar el disseny de les etiquetes dels seus vins. I això inclou també els tres "Finques" i el Ex Ex. Crec que les noves etiquetes són inferiors a les antigues, però no es tracta d'això. Es tracta de que, en la meva modesta opinió, el Finca Malaveïna, el Finca La Garriga i, sobre tot, el Ex Ex, són vins que ja havien adquirit una certa imatge que era reconeguda i apreciada per un cert nombre d'amics dels bons vins. Tots sabem que la tirania del màrketing ens obliga a estar canviant constantment les etiquetes dels productes per fer que el consumidor que resegueix amb la mirada les lleixes dels supermercats faci el moviment d'abastar el nostre producte en lloc del de la competència. Però, francament, creuen els experts de Peralada que un vi com l'Ex Ex s'ha de moure amb aquests mateixos paràmetres? Jo diria que no. Com a "col·leccionista" de Ex Ex (en un cert sentit) em dol que el celler no hagi mantingut la imatge del producte.
